L'altre dia varem descubrir un nou lloc on poder menjar tapes i pernil ibèric al centre de Madrid. A més esta decorat tot de color blanc seguint el nom del local, Monte Nevado.
 |
L'altre dia al matí vaig quedar amb una amiga el centre de Madrid. A davant del Banc d'España i la Cibeles. I al sortir del metro em vaig trobar amb una sorpresa molt agradable i divertida: un grup de música estava tocant cançons de jazz molt conegudes. Eren gent d'uns seixanta anys que tocaven la trompeta i la guitarra. Ho feien molt bé i hi posaven moltes ganes. Per això els hi vaig donar algunes monedes.
 |
| De música al carrer |
Aquest cap de setmana varem anar al teatre Isabel a veure l'obra La mujer de negro interpretada pels actors Emilio Gutiérrez Caba i Jorge de Juan sota la direcció de Eduardo Bazo. L'obra és una adaptació d'una novel.la de Susan Hill.
La posada en escena es tracta de la tècnica teatral del "escenari negre i nu" amb poca il.luminació i només uns quants objectes per representar l'obra: una taula, un gran cistell de vímet, un balancí. Es tracta d'una historia d'intriga i de por que passa en un petit poblet d'Anglaterra a principis del segle XX. L'advocat (Jorge de Juan) ha d'assistir al funeral d'una dona que acaba de morir i a més, s'ha de fer càrreg del seu testament. L'advocat va a aquest poblet i va al casalot abandonat. Durant la nit, allà se li apareix la dona morta amb la cara pàlida i portant un vestit de color negre. L'advocat vol marxar però abans descobreix unes cartes...una persona del poble (Emilio Gutiérrez Caba) li explica que la dona de negre tenia un fill acabat de néixer que va adoptar la seva germana. La germana no li deixava veure el fill. Al final, el fill va tenir un accident i va morir ofegat. Des de llavors, la dona s'apareix vestida de negre a la gent del poble i fa que els nens morin d'accident o de malaltia. L'advocat que també se li ha aparegut la dona també patirà, com la gent del poble, aquesta malaurada desgracia?
Un matí de primavera és molt recomanable anar a passejar pel Paseo del Prado i després entrar al Museu Thyssen-Bornemisza o al Museu del Prado que estan allà mateix per admirar els quadres que tenen a les seves col.leccions permanents. Pots observar quadres de Velázquez, Goya al Prado o al Thyssen pots veure obres dels impressionistes com Manet, Monet, Pissarro, Gauguin i els Postimpressionistes com Van Gogh o els Fauvistes com Matisse.
Si arribes al final del Paseo del Prado, hi ha la coneguda Estació d'Atocha.Lloc de sortida i arribada de moltes línies de tren. A vora Atocha, a l'altra banda del carrer, hi ha el Museu Nacional Reina Sofía. El museu més modern de Madrid. Hi exposen artistes de tot el món com:l'exposició "Aves de Paso" del artist mexicà Juan Soriano o l'exposició de fotografies del s.XXI de l'artista americà Chuck Close.
El paseo del Prado és molt bonic perquè camines envoltat d'arbres molt alts i hi ha una font amb escultures molt poètiques.
També hi ha gespa amb flors de color blanc o lila que decoren el passeig i el fan encara més atractiu.
 |
| De Paseo del Prado |
La setmana passada varem tenir sis dies seguits de pluja a Madrid. Va ser una setmana molt avorrida perquè no parava de ploure. La zona nova de la M30 va quedar absolutament inundada i mira que feia poc que l'acabaven d'estrenar ;)
El diumenge al vespre va ser el dia que va fer la tempesta més forta. Els arbres de la nostra avinguda es movien molt pel vent i hi havia uns núvols molt negres i de cop...molts llamps i trons i molta, molta, molta pluja com es pot veure al següent video:
Ostres, feia temps que no pujavem res però és que hem estat molt enfeinats.
