Toledo's Skyline

El passat diumenge com que el día es va aixecar tot tapat i gris, vam decidir visitar la bonica població de Toledo (no ho diem amb cap ironia, val la pena visitar-la). A més només hi ha una horeta des de Madrid.

El primer va ser comprovar que el tema de les escales mecàniques triomfa per pujar singles des de que es van posar al 92 a Montjuïc. El cert es que si abans s'havia de fer el mateix a peu, s'agraeix que l'ajuntament de Toledo les hagi posades.

Quan varem ser a dalt les escales es van poder veure les muralles de Toledo amb els seus multiples merlets. Varem caminar per carrers estrets i empedrats i varem arribar a la Catedral de Toledo. La catedral és gòtica i té uns timpans plens de figuretes de sants i apòstols. Podriem dir que és una catedral amb vida pròpia perquè hi ha un grup escultòric amb molta gentada!!
La catedral està situada en una plaça que hi ha un edifici amb un escut de Toledo que té un aguilutxo amb dues urpes molt grosses.


Tornant a caminar per carrers estrets empedrats varem arribar a la plaça gran de Toledo.

De Toledo

Torino, ti amo!

Aprofitant que l'Albert havia d'anar a Torino per coses de feina... ens vam montar una sortideta de cap de setmana per desintoxicar-nos de la rutina (i de Madrid).
L'Albert va estar abandonat des de el dimecres a la seva sort, fins el divendres que va ser quan va arribar l'Ester. No vam fer cap foto del gran luxe d'avió que realitza la ruta Madrid-Torino, més que un avió es una avioneta en la que has de vigilar no fotret un cop de cap al passa per la porta d'embarc. Per no tenir no te lloc ni per posar maletes, Vinga tot cap a la bodega! Encara que portis equipatge de mà.
Després de salvar aquestes incomoditats de transport vam arribar a destí, tot i que més d'un dels pasatgers arribes fet un "Frigo Dedo".
Vam estar allotjats a un hotel al centre de Torino. Quan l'Ester va arribar ja s'havia montat un dispositiu de festa i gresca per cremar les hores nocturnes. Vam quedar amb uns quants dels que també havien palmat per feina el viatje a Torino. Entre els ilustres del grup, com no, en Jordi Fabregat.
Gracias a la sort o falta d'orientació d'en Jordi i en Xavi vam a anar a sopar al restaurant Spacca Napoli (www.laspaccanapoli.it) que havien clixat per la tarde mentres intentaven trobar el camí de tornada cap a l'hotel després d'arraçar al Lidl, carregats de pasta, salsetes i altres delicatessens.
Realment va ser una pensada collonuda el anar a sopar al Spacca Napoli. Només cal veure com li salten els ulls al personal quan ens van servir el metre de pizza. Aixó si, molt autentica feta amb forn de llenya.

De Torino 2007

El que no es veu a la foto es que després ens vam cardar entre pit i esquena mig metre més de pizza. Alguns per acabar de rematar vam demanar postres dietetics (Bounet, Pastis de xocolota, Copa de gelat, Panacota...) , tots amb moltes calories. Els més agoserats van pendres un Limonchello(licor de llimona) per fer coixinet.