Excursió al cim Casillas

Després de documentar-nos amb alguns llibres que vam comprar a la llibreria Desnivel de Madrid varem decidir que ja estavem preparats per fer una primera excursió per la serra próxima a Madrid. Val a dir que la llibreria Desnivel és una joia per als apasionats de la muntanya, entre els que ens incloem també nosaltres, que cal visitar si es té la oportunitat de passar per la capital del estat.

Doncs amb la nostre documentació i possant piles noves al GPS per si ens perdiem ens vam anar a la zona del "Castañar del Tiemblo" situada a les rodalies del poble de El Tiemblo. El Tiemblo es troba dins de la Serra de Gredos, que no cal menys preuar com a serralada ja que té cims com l'Almanzor de 2.592m, i si neva al hivern es pot practicar l'esqui de muntanya(aquest any ho portem negre com el panorama no canviï). Però, per a la nostre primera excursió en un lloc desconugut per nosaltres vam escollir un cim de menys dificultat i alçada, el cim Casillas.



Com que suposem que no gaires catalans haguin visitat aquestes terres, us farem cinc centims del que ens vam trobar només arribar. Resulta que aquest castanyar es força conegut, i un destí habitual de "domingueros caça castanyes" a la tardor. Per sort, al assolir una mica d'alçada aquests quedan diluits i acaben desapareixent totalment.



Arribas amb el cotxe fins al aparcament del castanyar preparat pels "domingueros". L'inici es molt guiat, ja que es seguiex un cami molt fressat pel pas de la gent. Però, un cop arribats al punt on es troba el mític arbre anomenat l'Abuelo cal deixar el sender principal. L'Abuelo és impressionant, és un vell castanyer en el que el pas del temps hi ha deixat la seva empremta. Només cal veure la següent fotografia.



Després d'anar ascendint per el bosc buscant les fites fetes amb pedres que marquen el camí, vam veure amb claretat el cim Casillas.



Baixant del cim Casillas vam pasar a prop del refugi Del Pozo de Nieve.



Per sort al baixar el trolebus ens estava esperant amb embotits per refer-nos les forces després de la excusió que va durar 6 horetes. També és veritat que ens ho prenem amb calma i no ens fa res parar-nos per fer unes fotos i disfrutar de les panoràmiques.

De Excursió Castanyar

Més val tard que mai...

Al Setembre vam celebrar l'aniversari de l'Ester. A part del regals ens vam currar el sopar i les postres. Bé, aquestes últimes ens les vam currar amb el fet d'anar a buscar-ho i escollir-ho. El pastís (o tarta pels madriles) estava molt bo, només cal veure la cara que posa l'Ester.

De Aniversari Ester

Al Novembre va ser el torn d'un servidor, ja que també vam celebrar l'honomàstica (sino sabeu que vol dir ho busqueu al diccionari ;-) d'Albert el Magne. Com és normal el "fotografo" no surt a les seves fotos. Així que us haureu de conformar amb el duet estrella, l'Ester i el pastís.
Però si veniu per Madrid no se us passi mai pel cap demanar un "pastel", ja que us miraran amb cara estranya i us diran "querrás decir tarta, no?". Aquests de per aquí són ben tocats dels **llons, si a la botiga li diuen "pasteleria", Que es suposa que venen?
Tartas!!, és evident.

De Sant Albert