Muntanyencs

Aprofitant que vam estar el pont de l'1 de Novembre per Catalunya vam decidir desenpolsinar les xiruques. El nostre destí el Balandrau.
Estem molt contents que tot i el desentrenament adquirit vam poder arribar al cim sense problemes.

Feliç Aniversari !!

El dia 26 de setembre vaig fer 29 anys!! uf, ja falta poc pels 30!! encara no m'ho crec. La veritat és que la vintena ha passat moolt ràpid !! Ja m'agradaria poder tornar als 25 anys!! però s'ha de mirar endavant i ara només m'en queda un per tenir els 30 anys que diuen que és una de les millors edats de la dona perquè és l'edat de més plenitud tant emocional com professional. De moment, els 29 anys a Madrid no em van pas malament :-) tinc salut, una parella que m'estima molt i molts plans de futur.
El meu aniversari el vaig celebrar a casa els meus pares a Manlleu i també a casa dels pares de l'Albert a Vilassar de Mar. Va ser molt emocionant bufar les 29 espelmes que em van posar els meus pares al pastís de nata i xocolata del forn de San Roc de Manlleu. També va ser molt divertit el dinar i la celebració del pastís d'aniversari amb les espelmes vermelles del número 29 a Vilassar de mar!! Em varen fer molts regals: Un rentaplats, un gerro negre molt modern, un volt de fusta, roba interior , espelmes d'olor...

Vacances a Euskadi

Hem anat de vacances Euskadi i hem passat tres dies al poble de costa de Zarauz. Ens ha agradat molt aquest poble perquè hem pogut voltar pels carrers plens de botigues de roba surfera, menjar delciosos pinxos al bar Gau Txori i passejar pel passeig vora el mar ple d'escultures modernes i abstractes fetes d'acer. Aprofitant que el País Basc tot està molt aprop, hem anat a vora Hernani i hem visitat el Museu Chillida.És un museu molt agradable de visitar perquè les escultures de ferro forjat de Chillida estan en un prat a l'aire lliure i algunes es poden veure dins el Caserio que es propietat de la família Chillida. Després de veure el museu, varem anar a Donosti(San Sebastian)a veure l'obra mestra de Chillida "El Peine del Viento" que està situat dalt d'una roca vora el mar i on rep cada dia els cops ferotges de les ones i la brisa marítima.

De Vacances Euskadi 2007

També varem passejar pel passeig de la platja de la Concha i varem veure el Kursal on es celebra el Festival de Cinema de San Sebastian. Hem anat a dinar al barri vell de Donosti on hem menjat cocotxes de lluç, les més apreciades i gelatinoses, i xipirons gustosos amb la seva tinta negra molt fosca. Després varem visitar la catedral gòtica i varem anar de compres.


Un amic basc ens va recomenar fer "una costera", és a dir, anar de Zarauz a Bilbao per la carretera de molts revolts de vora el mar. Feia un dia molt asolellat i el paisatge que es veia des de la carretera era magnífic: els prats, els boscos de pins i eucaliptus tocaven el mar. Varem parar per dinar a un poble, Ondarroa, a dinar i després varem anar a veure el famós arbre de Guernica. La carretera seguia amb revolts fins que varem anar a parar al poble de Plentzia on varem menjar una tonyina amb ceba molt bona al costat de la ría i el mar.
L'última ciutat de Euskadi que varem visitar va ser Bilbao. Varem anar a veure el museu d'art contemporani Guggenheim. A la tarda, varem anar a passejar pel barri vell on varem anar de compres i després varem anar a sopar a una plaça de voltes on hi havia tot de bars de pinxos.

De Vacances Euskadi 2007

Vaya ,vaya!! Aquí si hay playa.

Recordant la tornada d'una típica "canción del verano" podem afirmar que entenem les raons que van motivar aquells eixerits nois a reivindicar la presencia d'aigua salada al centre de la peninsula. De fet, és que a Madrid li falta mar i el trobem molt a faltar. Per sort nostre, nosaltres encara podem marxar a Catalunya, on "Vaya vaya, aqui si que hay playa".

Gràcies als sponsors de la família Lopez-Casas hem passat el cap de setmana a l'apartament de l'Estartit. Ens hem pogut banyar el mar i hem pogut prendre mooolt el sol. L'Albert ens ha fet de cuiner i hem pogut tastar un deliciós plat d'amanida variada amb tomàquets i pebrots conreuats pel pare de l'Ester i un filet al roquefort com a segon plat. De postres varem anar a donar un volt per el poble de l'Estartit i ens varem menjar un gelat.




El dissabte a la nit, varem anar a prendre algo a l'Escala en un bar del centre del poble. El diumenge varem dinar al passeig marítim de l'Escala i ens varem menjar una paella boníssima x4 persones....mmmm. Ja se sap que quan estàs el costat del mar vé degust una bona paella plena de llagostins, musclus i arròs del bo.

El Cercle de les Belles Arts

El Círculo de Bellas Artes de Madrid situat,al centre de Madrid, al carrer Alcalá. És una institució cultural on es poden veure exposicions, concerts de música i teatre. També té tallers de dibuix artístic.

Aquest estiu, el juliol, el Círculo de Bellas Artes va organitzar un curs de gestió cultural i jo el vaig fer. Va ser un curs molt interessant. Teniem quatre conferències al matí i a la tarda anades als museus o centres culturals més importants de Madrid com el Museu Reina Sofía, el centre cultural del Matadero, la Biblioteca Nacional, el Teatre Real.

Gràcies aquest curs de gestió cultural, vaig poder tenir una visió àmplia del sector de la cultura a Madrid. A més vaig fer molts amics de tot España i de països estrangers (de Polònia, Alemanya, Bolívia Txecoslovàquia). Ara tinc una amiga que se n'ha anat a passar un any a Vietnam a l'ambaixada espanyola. Li desitjo molta sort!!

Si aneu a Madrid us recomano anar a veure les exposcions o conferències que es fan el Círculo de Bellas Artes: la meva escola de cultura.

http://www.circulobellasartes.com/

Els Simpson ja son aquí...

Aquest divendres després de sopar per el centre vam pensar que podríem anar al cine a veure alguna pel·lícula. Quan vam arribar al Kinepolis ens vam trobar amb el següent:

Un Donut gegant ensucrat amb una enorme queixalada i tota la família Simpson al complert. El cert és que no vam poder resistir la temptació de fer-nos una foto. La llàstima de tot plegat és que no feien res d'interessant a les 25 sales que té el cinema (o que no haguéssim vist). Només a 6 sales feien la peli dels Simpson i en unes altres més en Harry Puter. Ostres, que vam decidir anar cap a casa.

Menjar diví

Últimament estem descobrint nous llocs de Madrid on pecar i fer gaudir el paladar. Us posem alguns enllaços a dos restaurants molt recomanables si us deixeu caure per Madrid. Tots dos són molt a prop un de l'altre però cadascú amb un estil completament diferent. A la Divina La Cocina podreu menjar cuina creativa amb sorprenents plats de caça i postres elaborats. En canvi, El Mercado de la Reina està format per tres ambients en un sol local; un bar de tapes creatives menjant a peu de barra, un restaurant de cuina de mercat i un gin-bar on es pot prendre una copa tranquil·la.

• Divina la Cocina
• El Mercado de la Reina
• Resenya del "Mercado de la Reina"

Com podeu veure no perdem cap oportunitat, ni tampoc el temps... Ja sabeu, si passeu per Madrid aviseu-nos i us farem de guies.

Joc organitzat per la meva amiga Lulú

Aquest joc consisteix en que cada jugador(a) comença amb un llistat de 8 coses sobre sí mateix. Han d'escriure aquestes 8 coses al seu blog i també les regles del joc. Tenen de seleccionar 8 persones més per invitar a jugar i anotar al blog els seus noms. No oblidar-te de deixar un comentari que han estat invitats als seus blogs o als seus emails.

Aquí hi ha la llista de les meves 8 coses:

1.- Em varen posar els primers esquis als 3 anys.

2.- M'agrada el gelat de nata i de caramel

3.- De petita m'agradava jugar a la goma, el patins i fer pastetes a l'hort.

4.- M'agrada estar al pati (l'hort) de casa els meus avis.

5.- No m'agrada l'arròs bullit ni el peix bullit.

6.- Estimo l'Albert, els meus pares i a la meva gata Boira.

7.- M'agrada viure a Madrid.

8.- Tinc clar que arribaré a treballar de periodista d'art o literatura.

Vull que participin al joc: La Carme, la Mireia, en Joan B, L'Eudald, en Josep, l'Anna Isern, l'Eva i la Maite.

Tapitas, pernilet i més coses

L'altre dia varem descubrir un nou lloc on poder menjar tapes i pernil ibèric al centre de Madrid. A més esta decorat tot de color blanc seguint el nom del local, Monte Nevado.

Monte Nevado
Si veniu algún cop per Madrid us recomenem que hi aneu a fer un mossec.

Música al carrer

L'altre dia al matí vaig quedar amb una amiga el centre de Madrid. A davant del Banc d'España i la Cibeles. I al sortir del metro em vaig trobar amb una sorpresa molt agradable i divertida: un grup de música estava tocant cançons de jazz molt conegudes. Eren gent d'uns seixanta anys que tocaven la trompeta i la guitarra. Ho feien molt bé i hi posaven moltes ganes. Per això els hi vaig donar algunes monedes.

De música al carrer

Hi havia molts turistes que se'ls miraven i dues noies japoneses fins i tot es van fer una foto al costat d'ells.
No passa gaire sovint que trobis música al carrer a Madrid. Crec que l'àrea de Cultura de l'Ajuntament hauria de promoure més les activitats musicals als barris de la ciutat.

A veces veo mujeres de negro, uhhhhhh!

Aquest cap de setmana varem anar al teatre Isabel a veure l'obra La mujer de negro interpretada pels actors Emilio Gutiérrez Caba i Jorge de Juan sota la direcció de Eduardo Bazo. L'obra és una adaptació d'una novel.la de Susan Hill.
La posada en escena es tracta de la tècnica teatral del "escenari negre i nu" amb poca il.luminació i només uns quants objectes per representar l'obra: una taula, un gran cistell de vímet, un balancí. Es tracta d'una historia d'intriga i de por que passa en un petit poblet d'Anglaterra a principis del segle XX. L'advocat (Jorge de Juan) ha d'assistir al funeral d'una dona que acaba de morir i a més, s'ha de fer càrreg del seu testament. L'advocat va a aquest poblet i va al casalot abandonat. Durant la nit, allà se li apareix la dona morta amb la cara pàlida i portant un vestit de color negre. L'advocat vol marxar però abans descobreix unes cartes...una persona del poble (Emilio Gutiérrez Caba) li explica que la dona de negre tenia un fill acabat de néixer que va adoptar la seva germana. La germana no li deixava veure el fill. Al final, el fill va tenir un accident i va morir ofegat. Des de llavors, la dona s'apareix vestida de negre a la gent del poble i fa que els nens morin d'accident o de malaltia. L'advocat que també se li ha aparegut la dona també patirà, com la gent del poble, aquesta malaurada desgracia?

Blog de La mujer de Negro

Els atractius del Paseo del Prado

Un matí de primavera és molt recomanable anar a passejar pel Paseo del Prado i després entrar al Museu Thyssen-Bornemisza o al Museu del Prado que estan allà mateix per admirar els quadres que tenen a les seves col.leccions permanents. Pots observar quadres de Velázquez, Goya al Prado o al Thyssen pots veure obres dels impressionistes com Manet, Monet, Pissarro, Gauguin i els Postimpressionistes com Van Gogh o els Fauvistes com Matisse.
Si arribes al final del Paseo del Prado, hi ha la coneguda Estació d'Atocha.Lloc de sortida i arribada de moltes línies de tren. A vora Atocha, a l'altra banda del carrer, hi ha el Museu Nacional Reina Sofía. El museu més modern de Madrid. Hi exposen artistes de tot el món com:l'exposició "Aves de Paso" del artist mexicà Juan Soriano o l'exposició de fotografies del s.XXI de l'artista americà Chuck Close.
El paseo del Prado és molt bonic perquè camines envoltat d'arbres molt alts i hi ha una font amb escultures molt poètiques.
També hi ha gespa amb flors de color blanc o lila que decoren el passeig i el fan encara més atractiu.

De Paseo del Prado

El Paseo del Prado és un espai verd al centre de Madrid que s'ha de protegir i conservar perquè val molt la pena passejar-s'hi!!

A bots i a barrals

La setmana passada varem tenir sis dies seguits de pluja a Madrid. Va ser una setmana molt avorrida perquè no parava de ploure. La zona nova de la M30 va quedar absolutament inundada i mira que feia poc que l'acabaven d'estrenar ;)
El diumenge al vespre va ser el dia que va fer la tempesta més forta. Els arbres de la nostra avinguda es movien molt pel vent i hi havia uns núvols molt negres i de cop...molts llamps i trons i molta, molta, molta pluja com es pot veure al següent video:

Ostres, feia temps que no pujavem res però és que hem estat molt enfeinats.

Estrenes de cine

Sembla que les properes setmanetes tindrem algunes excuses per poder anar al cinema. Si no us en acudeix cap, aquí en teniu quatre per triar.Cadascuna d'un gust diferent ;-)
Ja sabem que les hem posat en un tamany petitet, si els hi feu doble click se us obriran en un tamany més gran.

The Golden compass

28 week later

Transformers
Next

Tots a fer crispetes!!

Més records...

A petició d'en Bitxo hem recopilat aquelles series mítiques que van marcar la nostra infantesa.

Magnum

L'escurçó negre

Allo allo

Els joves

Hotel Fawlty

N'hi ha que neixen estrellats

Buck Rogers

A cor obert

Los Monster

V

Perry Mason

Dr. Slump

La abeja maya


La vuelta al mundo de Willy Fog

The Pink Panther Show

Els Picapedra

Estem segurs que no hi són totes i que ens hem deixat alguna, pero hi són totes les que hi han de ser ;-)

Quins records ;-)

Avuí estava una mica avorrit, ja que no feien res interesant per la tele ( i no será per canals, però dilluns és dia de CSI). Sense saber que fer he començat a buscar per YouTube. Sense adonar-me'n he anat buscant el vídeos d'aquelles cançons que ens vam marcar a tots dos. Aquí teniu el resultat de la nostra cerca. No esperem que us agradin totes, pero és possible que a més d'un li refresquem la memòria amb cançons que fa temps que no sonen ;-)

Música estrellada:
1.L'Empordà, Sopa de Cabra
2.Calling elvis, Dire Straits
3.Proud Mary, Tina Turner (Barcelona Live)
4.Englishman in New York, Sting
5.Talkin'bout the revolution, Tracy Chapman

Música barretinera:
1.À Tout Le Monde 2007, Megadeth
2.One, Metallica
3.Amazing, Aerosmith
4.Estranged, Guns n'Roses
5.One vision, Queen

Toledo Revisited

La setmana pasada vam anar a Toledo aprofitant que feia un dia espectacular. No com el primer cop que vam anar-hi, que no va fer un dia gaire esplendid.
Aquest cop si que vam poder disfrutar de Toledo amb tot el seu esplendor, tal i com es mereix. És una ciutat que val la pena visitar.

Aquest cop varem poder anar fins a l'Alcazar. Ara reformat en biblioteca pública. Realment, la cosa canvia quan no t'estàs pelant de fred i fa un vent fort que xiula pels carrerons.

De Toledo Revisited

Escoltant: 'Highway 61 Revisited', Bob Dylan

Cinema intimista

Aquest divendres vam anar a uns cinemes que tenim molt a prop de casa, dins del macro centre comercial Plenilunio.

El fet es que va ser una sessió per nosaltres sols, si si. Només per l'Ester i per a mi. No sabem si va ser per l'hora de la projecció, les 23:40, o per la qualitat de la pel·lícula projectada, "Retrato de una obsesión". També és veritat que l'entrada era 2 euros més cara perquè la sala era amb menys seients i més grans del habitual. Fins i tot, amb una petita tauleta per desar les coses al costat i amb moltíssim lloc per les cames (encara més que al Kinepolis).

De Cinema Plenil...

Segur que mai més tindrem el luxe de tenir una sala de cinema per nosaltres sols ;-)

La rosa i el llibre

Tot i passar el primer Sant Jordi a fora de Catalunya, varem voler celebrar-lo tal i com toca.
El dia va començar posant la senyera al balançí del nostre balcó però no es veia des de fora, el balancí el tenim al menjador. Varem posar TV3 per veure l'ambient que es vivia a la plaça Catalunya de Barcelona. En Josep Cuní feia el programa en directe i anava repartint roses a tort i a dret (encara que ens ha semblat millor el següent vídeo).

De POLÒNIA

A la tarda, l'Albert em va regalar la rosa y jo li vaig correspondre amb un llibre. Li vaig regalar "la catedral del mar" de Ildefonso Falcones. Si voleu mirar l'argument del llibre podeu anar fer en aquest enllaç Critica literària.
El vespre vaig anar a passejar pel nostre barri de las Rosas i com que és la primavera vaig veure moltes flors: gallarets, camamilla, violes... Per cert, l'alegria de la casa que tenim al nostre menjador ja ha florit i té unes flors blanques molt boniques!!

De Sant Jordi 2007

Ja tenim un blog-germanet

Avui hem inaugurat de forma testimonial un altre blog. Aquest nou blog esta destinat a ser un canal de difusió de la cultura i del art. Entre altres coses perquè l'Ester tingui totes les eines necessàries per poder escriure rius de tinta sobre l'art i la cultura que passi per Madrid.
Aquí us ajunto l'enllaç letras y arte. Per ara, només hi tenim les parets de la nova web i encara no ens hi hem aplicat a fons. Us demanem una mica de paciència. Si se us fa estrany la seva lectura no us espateu, no heu adquirit dislèxia temporal, es deu a que l'escriurem en castellà per poder-lo compartir amb més gent (per escriure en català ja tenim el nostre raconet).
De moment res més... Tingueu la orella a punt perquè esperem fer soroll ;-)!

;-) Barretina i Estrella de Neu

Ja és primavera a Madrid

Aquest any l'arribada de la primavera se'ls hi ha avançat fins i tot a El Corte Inglés. Part de la culpa d'aixó pot ser és de l'inexistent hivern d'aquest any.

Una tarda vaig anar a passejar pel Jardí Botànic de Madrid que és al costat del Museu del Prado. Us recomano que si un dia passeu per Madrid aneu a visitar-lo perquè és molt bonic. Està dividit en sectors hi ha el sector dels arbres fruiters on hi ha "el madroño" (arbre símbol de Madrid), cireres, presseguers,llimoners i fins i tot un kiwi que té les fulles molt grosses i són com de vellut verd fosc. També pots trobar el sector dels arbusts, de les falgueres(que és al final del Jardí en una zona molt humida)i dels cactus.
Com que vaig anar al Jardí Botànic a finals de març vaig poder veure moltes plantes que estaven florides com: les violes, les camèlies i un arbust de flors grogues que em va agradar molt però que no sé com es diu.
El Jardí Botànic de Madrid és molt gran i et trobes com si estiguessis enmig d'un ecosistema floral i d'arbres que fa que et relaxis i no sembla que estiguis al mig de la ciutat.

De Plantes prima...

A casa nostra també ha arribat la primavera!! L'Albert em va regalar un cistell d'assaleas de flors de color fucsia (és una planta de muntanya),també tenim una alegria de la casa de color blanc però ara encara no ha florit. Hem comprat un gerani vermell i una planta petita de pensaments blancs i liles i una planta de flors amb campanetes liles. Al menjador també hi ha plantes d'interior com: la planta de fulla de cor i el potus que fa molt temps que resisteix.

Resintonitza la teva musica

Hola de nou,

Aquest post inusualment no va de les nostres vivencies a Madrid. Tot i que te relació amb els nostres actuals costums.
Es possible que alguns ja coneixeu el que explicarem. Us volem presentar un parell de programes que us pemetran escoltar música en funció de les vostres gustos musicals.
Per a nosaltres el millor es Last.fm, un programa que apren i us proposa noves cançons d'estils semblants, en funció de si rebutjeu o us encanta la canço que estigui reproduint.

Com a alterntiva a Last.fm existeix Pandora pero la seva base de dades de cançons es més reduida i no es tant bo recomenant cançons.



Esperem que us animeu a provar-los ;-)

Vacances nevades part 2

Aqui teniu la segona i última part de les nostres vacances nevades.
Aquest cop ens hem superat i us hem penjat uns videos d'una cosa molt curiosa que hi ha als alps, o que almenys a nosaltres ens ho va semblar el primer cop que hi varem pujar.
Es tracta del Funicular de Grande Motte, una obra d'enginyeria molt "bèstia". S'agafa al poble de Tignes Val Claret que esta a 2100m i puja fins al glaciar de la Grande Motte que es troba a 3100m. Si encara tens ganes de pujar més pots agafar el Telecabina de la Grande Motte per esquiar a 3456m, que es el punt més elevat del Espace Killy.



Aixó si, el que ens agradaria més és que qualsevol any us apunteu a fer alguna baixada per aquestes contrades. Us prometem que l'experiencia será inoblidable!

Vacances nevades part 1

Eii!!! Segur que ja us pensaveu que no penjariem res nou.
En aquest periode sense pujar cap post hem tingut temps d'anar de vacances.
Aquí us deixem les fotos que hem fet durant els dies que hem estat a Val d'Isere esquiant. La neu estaba "de conya".

Alps 2007

Per que us feu una idea de com es de gran Tignes-Val d'Isere us hem pujat el pla de les pistes de la estació.

Remember when...

Buscant per el ciberespai hem trobat algun dels mítics jocs amb que l'Ester i l'Eudald ocupaven les tardes en lloc de fer els deures de l'escola. Els "Half Life" i "Call of Duty" de la nostra infancia...Remember when?

Digger:




Pac-Man:


Els que tinguin moral poden intentar jugar al que més li agradava a l'Ester, el Alley Cat Game. Aqui us el podeu baixar. Això si, només apte per nostagics del MS-DOS i dels gràfics en CGI, tot el joc només ocupa 55K!

D'on soc? , d'on vinc? o a on vaig?

Com que tothom ens pregunta, On sou a Madrid? hem decidit posar-vos un mapa perque podeu saber en quina part de Madrid estem situats.


Podeu moure o ampliar el mapa per situar-vos. Ara no podreu dir que no sabeu on som.

Que gran que és el cine

El divendres al vespre sempre anem al cine a veure alguna peli que s'ha estrenat i que ens agradi. Hem descobert que a les afores de Madrid, a Pozuelo, hi ha la Ciudad de la Imagen. És un lloc on hi ha empreses relacionades amb la televisió i l'audiovisual (Telemadrid, KissTV, La Sexta ...) i que té un multicines gegant de 25 sales que es diu Kinepolis (Ciutat del cine).



Les sales del cine del Kinepolis són molt grans i el millor de tot és que les cadires són acolxades com sofàs. Són molt còmodes!! La pantalla és molt gran i el cine té una bona sonoritat. Fins hi tot hi ha una sala de cine que és d'imatge i so digital que és la única que existeix en tot l'estat (ei, no pas nació ;-).






A dins el complex Kinepolis també és molt gran. Hi ha dues botigues de decoració, jocs infantils, restaurants (Fosters Hollywood, The Wok, Pasta GINOS) i també hi ha dos llocs per fer el cafè i anar a berenar. Pots menjar creps de xocolata amb nata i "tortitas" amb caramel, que són típiques a Madrid (sobretot als restaurants Vips).

De Berenar!

Cuenca sota la pluja

Quan varem arribar a Cuenca plovia a bots i a barrals. Però nosaltres com que ja erem allà varem decidir visitar "les casas colgantes" que segons els cuenquencs és la part antiga de Cuenca que està formada per les cases de colors enfilades a dalt la muntanya. De fet les "casas colgantes" no són res d'especial perquè són cases enfilades en un cingle com podrien ser les que tenim a Catalunya com el poble de Tavertet o Castellfollit de la Roca.
Varem enfilar-nos per carrers estrets i empedrats que feien molta pujada. L'Ester va relliscar perquè estava tot moll i una mica més es trenca el cul!! Al final varem arribar a la plaça de catedral que era molt petita. Ens vam resguardar de la pluja sota uns arcs que hi havia allà.
Varem fer unes quantes fotos i varem buscar on era el museu d'art modern de Cuenca. Sabeu que encara no sabem on és? si algú ho sap que ens ho digui perquè no el varem trobar!! Unes indicacions deien cap a una direcció i quan marxaves de la plaça hi havien uns indicadors que deien que estava a una direcció contrària. No s'aclaren aquests de Cuenca!!

De Cuenca sota l...

Al final varem deixar-ho córrer i vam anar a dinar. El restaurant que varem anar era molt pintoresc i retro. Tenia la decoració dels anys 70. Miralls al sostre, làmpares de vidre glaçat de color lila, cadires de vellut vermell, decoració arabesca daurada tot era molt i molt retro!! a més ens van clavar i això que només varem fer un dinar sencill: sopa castellana i entrecot amb patates i postres.
En sortir del restaurant encara estava plovent i com que no hi havia gaire ambient perquè Cuenca és una ciutat petita i avorrida sense botigues de roba per comprar res ni res més que les "casas colgantes" per anar a veure vam decidir agafar el cotxe i tornar al nostre pis del barri de las Rosas a Madrid.

Toledo's Skyline

El passat diumenge com que el día es va aixecar tot tapat i gris, vam decidir visitar la bonica població de Toledo (no ho diem amb cap ironia, val la pena visitar-la). A més només hi ha una horeta des de Madrid.

El primer va ser comprovar que el tema de les escales mecàniques triomfa per pujar singles des de que es van posar al 92 a Montjuïc. El cert es que si abans s'havia de fer el mateix a peu, s'agraeix que l'ajuntament de Toledo les hagi posades.

Quan varem ser a dalt les escales es van poder veure les muralles de Toledo amb els seus multiples merlets. Varem caminar per carrers estrets i empedrats i varem arribar a la Catedral de Toledo. La catedral és gòtica i té uns timpans plens de figuretes de sants i apòstols. Podriem dir que és una catedral amb vida pròpia perquè hi ha un grup escultòric amb molta gentada!!
La catedral està situada en una plaça que hi ha un edifici amb un escut de Toledo que té un aguilutxo amb dues urpes molt grosses.


Tornant a caminar per carrers estrets empedrats varem arribar a la plaça gran de Toledo.

De Toledo

Torino, ti amo!

Aprofitant que l'Albert havia d'anar a Torino per coses de feina... ens vam montar una sortideta de cap de setmana per desintoxicar-nos de la rutina (i de Madrid).
L'Albert va estar abandonat des de el dimecres a la seva sort, fins el divendres que va ser quan va arribar l'Ester. No vam fer cap foto del gran luxe d'avió que realitza la ruta Madrid-Torino, més que un avió es una avioneta en la que has de vigilar no fotret un cop de cap al passa per la porta d'embarc. Per no tenir no te lloc ni per posar maletes, Vinga tot cap a la bodega! Encara que portis equipatge de mà.
Després de salvar aquestes incomoditats de transport vam arribar a destí, tot i que més d'un dels pasatgers arribes fet un "Frigo Dedo".
Vam estar allotjats a un hotel al centre de Torino. Quan l'Ester va arribar ja s'havia montat un dispositiu de festa i gresca per cremar les hores nocturnes. Vam quedar amb uns quants dels que també havien palmat per feina el viatje a Torino. Entre els ilustres del grup, com no, en Jordi Fabregat.
Gracias a la sort o falta d'orientació d'en Jordi i en Xavi vam a anar a sopar al restaurant Spacca Napoli (www.laspaccanapoli.it) que havien clixat per la tarde mentres intentaven trobar el camí de tornada cap a l'hotel després d'arraçar al Lidl, carregats de pasta, salsetes i altres delicatessens.
Realment va ser una pensada collonuda el anar a sopar al Spacca Napoli. Només cal veure com li salten els ulls al personal quan ens van servir el metre de pizza. Aixó si, molt autentica feta amb forn de llenya.

De Torino 2007

El que no es veu a la foto es que després ens vam cardar entre pit i esquena mig metre més de pizza. Alguns per acabar de rematar vam demanar postres dietetics (Bounet, Pastis de xocolota, Copa de gelat, Panacota...) , tots amb moltes calories. Els més agoserats van pendres un Limonchello(licor de llimona) per fer coixinet.

Excursió al circ de Gredos

Com que el turrons i les neules han fet estralls en la nostra figura hem decidit aplicar un pla de contingencia. El pla es fonamenta en el següent decàleg:
1.Menjar sa i més peix... (per aquí ja fan cara llarga).
2.Fer excursions per reduir les greixines.
3.No tenir el cul tant al sofà...
De moment ho hem anat complint... a veure quan dura. Sino l'alternetiva és compra el BodySauna 2000, ja que quan arribi l'estiu tindrem el flotador incorporat.

Sembla que no però Gredos està a més de 120Km de Madrid. Cal anar fins a Àvila, cal vigilar per si us asalta l'Acebes per alla. Salvat aquest primer obstacle cal agafar una carretera secundària fins a Hoyos del Espino. Un cop arribats a Hoyos cal fer 12Km de pista esfaltada fins al que anomenen La Plataforma. On vam aparcar el cotxe i ens vam equipar per començar la excursió.

El camí està molt arreglat amb tot de lloses. Al principi penses que està bé que hagui arreglat el camí pero quan portes 3 hores de marxa estas de les pedres fins el barret. Sobretot en les baixades, ja que són més dures que trepitjar la terra.



Després de molt caminar vam arribar al nostre destí, La Laguna Grande. Tot i no fer molt de fred, el llac es trobava tot glaçat.


Per la nostra sorpresa quan ja estavem a punt d'arribar al cotxe vam podem veure una cabra montesa enfilada a dalt d'un cingle.

De Excursión Alm...

Vacances nadalenques sense neu

Aquest any per no ser diferents hem anat a esquiar, encara que pugui semblar impossible. Doncs si, amb molta sort vam trobar clapes de neu a Cerler(Benasque) que tot just tapaven la pista. Però es podia baixar desde el punt més alt de la estació fins al poble de Cerler. Això si, a base de fer neu artificial a tope.
Va fer un sol radiant tots els dies que vam ser per Benasque. L'últim dia ens vam poder fotografiar un arc de Sant Martí al Pla del Hospital (al punt d'inici de la ruta cap a l'Aneto).



Ja de tornada cap a Osona vam aprofitar la proximitat de la Vall d'Aran per visitar Sant Climent de Taüll i Boí Taüll Resort. La neu era més justa encara que a Benasque, semblava que fos el principi de la primavera i no pas ple hivern.

De fotos nadal 2007